Per què em discuteixo amb la parella?

teràpia de parella-com solucionar els problemes de parella i superar les discussions de parella

Els motius de discussió tenen dos àmbits:

  • El pràctic: Que està directament relacionat amb la comunicació: La actitud amb què em comunico, el que dic o no dic i com ho dic.

* Per comprendre i millorar en aquest àmbit tenim els 7 antídots.

  • El personal: Que té a veure amb mi directament, amb la meva manera de veure, pensar, sentir i reaccionar. I que està totalment condicionat pel que jo visc, he viscut i he heretat de la meva família.

Avui em centraré en aquest segon cas.

L’objectiu és que et puguis entendre’t millor a tu i a la teva parella. Que puguis veure en perspectiva, més enllà dels fets i dels judicis, el que hi ha de fons.

LA MEVA MANERA DE SER

Sempre m’agrada explicar que quan neix un nen, no és un llibre en blanc, sinó un ordinador nou.

De la mateixa manera que quan comprem un ordinador ja té tota una programació que determina el que jo puc fer amb ell, quan naixem, la nostra percepció i la nostra predisposició ja està condicionada. Està marcada per tot que hem viscut durant l’embaràs i el part, i per tot el que han viscut i viuen els nostres pares. Que al mateix temps que està influenciat per el que ells han viscut abans com a parella, a nivell personal i amb la família. I així podríem seguir reculant…

Durant els primers anys de vida, les experiències que anem vivint acaben de conformar la nostra manera de sentir, pensar i relacionar-nos: El caràcter.

El nostra caràcter, amb totes les creences inconscients i els impactes emocionals que l’han conformat, determina com ens relacionem amb la vida, amb la gent i, per descomptat amb la parella.

ELS POLS S’ATRAUEN

Les parelles ens atraiem per polaritats. Una persona submisa tendirà a unir-se amb una persona autoritària, una persona depenent amb una persona absent o possessiva, una persona indecisa amb una persona decidida, etc.

Això passa per dos motius:

  • Busquem en l’altre allò que creiem que ens falta a nosaltres. La famosa mitja taronja que creiem que ens farà sentir complerts. Si sóc insegur buscaré a algú que em doni seguretat, si m’agrada fer a la meva manera buscaré a algú que sigui manejable…
  • Repetim inconscientment patrons apresos o heretats. Patrons de submissió, de desconfiança, d’abús o de competència per exemple. De manera que inconscientment ens ajuntem amb parelles que ens porten a reviure’ls i tenim una actitud que ho propicia.

I què té a veure això amb les discussions

Aquí també tenim Tres perspectives a tenir en compte:

  • Allò que m’atreia es torna un problema: Si jo m’ajunto amb algú que és segur i decidit, probablement amb el temps el que li retrauré és la seva intransigència i que “s’hagi de fer tot com ho decideix”. Si m’ajunto amb algú que és manejable i submís, amb el temps em queixaré de la seva falta d’empenta i d’iniciativa. Per exemple.

El problema sol ser que normalment, en lloc d’aprendre l’un de l’altre, tendim a polaritzar-nos encara més, i els rols cada vegada són més marcats. Si aprenem l’un de l’altre creixem, sinó, es complica. I allò que m’atreia es converteix en un problema.

 

  • La sensibilitat personal: Per algú oblidar-se d’un aniversari pot ser un fet menor, mentre que per a algú altre pot significar una ofensa greu. Tots valorem les coses de manera personal i això té a veure, com ja hem dit, amb la nostra història.

El problema és que tendim a valorar la gravetat o la conveniència del que l’altre fa en funció de la nostra percepció i tendim també, a agafar-nos-ho personalment. I en lloc de responsabilitzar-nos del que sentim, en culpem a l’altre.

 

  • Jo provoco allò que vull evitar: Una dona es queixava de falta d’estima del seu home. Fins que un dia es va adonar que en el fons ella no creia que ningú la pogués estimar. Insconscientment el que reclamava al seu home és que la fes sentir mereixedora, però tot el que podia fer l’altre queia en un sac foradat. És més, amb la seva actitud aconseguia que l’altre realment s’apartés.

El problema és doncs, que tots ens veiem el que veiem en funció del que creiem, i que d’alguna manera propiciem que es torni realitat.

CONCLUSIÓ

Jo em discuteixo amb la parella per aquells temes pels quals jo sóc especialment sensible, que tenen molt a veure amb la meva història personal i familiar, amb els valors, creences i memòries emocionals, que jo he heretat o experimentat. I que d’alguna manera, jo mateix atrec les situacions que vull evitar.

D’altra banda, inconscientment m’ajunto amb persones que estan en el mateix punt que jo però en la polaritat contrària.

Les discussions de parella expressen una dinàmica entre tots dos, que tots dos retro-alimentem fins que algú pren consciència i fa quelcom diferent.

Les discussions de parella van molt més enllà dels fets puntuals i de la parella en si. Es relacionen amb tota una història de vida.

Jo tinc la oportunitat de guarir antigues ferides i obrir la porta a una relació i a una vida molt més fàcil i satisfactòria. Deixant de jutjar i culpar a l’altre i a mi mateix, comprenent el que hi ha en el fons i canviant antics patrons.

  • També et pot interessar:

Taller de Constel·lacions familiars especial parella. Informació, dates i inscripicions.

Xerrada: Perquè em discuteixo amb la parella? Informació, dates i inscripcions.

Com superar les discussions de parella amb el mètode 7+1

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *