Ser un tio sensible no és fàcil

teràpia de parella-com solucionar els problemes de parella i superar les discussions de parellaMolts homes hem après a potenciar el nostre costat sensible en detriment de la nostra força i autoritat. Tendim a evitar el conflicte, ens costa posar límits, tenir impuls i iniciativa per actuar, decidir i expressar el que volem.

Això en s genera un fort sentiment de frustració, una forta tendència a auto fustigar-nos i una gran por a equivocar-nos. Ho vivim en soledat, amb molt esforç i una angoixa que no sempre reconeixem.

Molts ens ajuntem amb parelles que esqueixen  precisament de la nostra falta d’ímpetu i d’iniciativa, entre d’altres coses. Acostumen a qüestionar-nos i, d’alguna manera,  sempre tenen motius per recordar-nos que ens hem equivocat, que no som suficients, i que hem de canviar.

Però també n’hi ha que s’ajunten amb parelles molt comprensives que els volen salvar, que els tracten com a nens i que aguanten els seus capricis, les seves rabietes i les seves explosions d’ira desproporcionades.

I és que podem distingir 2 tipus del que jo anomeno carinyosament “HOMO SENSIBILUS”. Aquests dos tipus representen els extrems, el blanc i el negre. Però entremig hi ha tota la gamma de grisos. És a dir, d’homes que combinen careterístiques dels dos tipus.

  • Els que portem armadura: Acostumem a ser continguts, lleials, nobles, atens i servicials. Som com cavallers sense espasa. Dissimulem la nostra inseguretat i ens protegim discreta i passivament. Ens costa sentir i expressar les emocions i els sentiments. I actuar, defensar-nos i deixar-nos anar.

 

  • Els que s’encenen: Senten amb molta més intensitat. Acostumen a actuar també de manera continguda i discreta amb la societat. Però quan arriben a casa es deixen anar. Sovint descarreguen tota la tensió que han acumulat amb els que tenen més confiança, enfadant-se amb facilitat i desproporcionadament. Emocionalment s’entreguen, son passionals, donen i esperen molt. Els costa gestionar les emocions i contenir-les segons amb qui.

* Incloc al final una llista de característiques comunes i diferencials.

Com ja sabem, el que som ara està determinat pel que varem viure durant la infància, el part i embaràs, i també pel que hem heretat de la família i de la societat

En aquest sentit, i salvant les diferències, he observat una sèrie de característiques comunes  en el nostre origen i en la relació amb els pares.

Acostumem a tenir un excés de mare i falta de pare, és a dir, un vincle emocional molt estret amb la mare (això no sempre es manifesta a nivell pràctic) i un cert conflicte amb el pare (que pot ser obert o contingut).

El pare acostuma a ser autoritari i sovint també prepotent. Però també pot ser absent i anar a la seva. Ja sigui perquè el fill es sent exigit i pressionat o poc vist i poc mirat, el que viu és la falta de contacte, suport i reconeixement per part del pare.

La mare acostuma a ser sensible i sobretot susceptible. Ja sigui de manera evident o més continguda, es queixa i critica al pare per la seva falta d’atenció i sensibilitat. El fill empatitza amb la mare, amb la seva soledat i “amb el dolor que li causa el pare”.

Com a conseqüència, el fill es posa del costat de la mare i entre en conflicte amb el pare, al que acusa de falta de sensibilitat.  I procura (inconscientment)  donar a la mare el que el pare no li ha donat, creient que ell ho pot fer millor. Potenciant la sensibilitat i la seva part atenta, i evitant ser com el pare. Evitant especialment allò que no li agrada a la mare.

He observat també que aquests homes, acostumem a carregar un “pes” molt profund, una culpa i un dolor ancestrals. Que té a veure amb tota aquesta dinàmica de despesi i sofriment que ve de lluny i amb totes les emocions que s’han passat de generació en generació i que nosaltres hem heretat.

Els homes tenim les nostres pròpies ferides i també patim, generalment en silenci, la desaprovació, el menyspreu i la incomprensió de les dones, d’una banda, i la competència i insensibilitat amb altres homes per l’altre.  Per això, d’alguna manera, sentim en nosaltres el profund pesar dels homes i sentit dolor de les dones amb les quals empatitzem.

És un qüestió molt profunda i comprendre-ho ens pot ajudar a entendre perquè de vegades ens costa tant tenir i mantenir la vitalitat i la alegria.  La bona notícia és que tenim la preciosa oportunitat de guarir aquesta ferida tant profunda i de fer les paus. Observant amb perspectiva i comprenent a tots sense jutjar. Especialment a nosaltres a nosaltres mateixos. I això és preciós.

Ens cal fer un moviment intern de la mare cap al pare.   Ens cal aprendre a honrar i a comprendre el pare, els altres homes de la família i a nosaltres mateixos per recuperar la dignitat que mereixem. I ens cal aprendre també a honrar les dones i en especial la mare. Deixant de veure-les com una víctimes indefenses, i aprenent a veure-les com a una dones adultes, igual que els homes. Reconeixent la seva grandesa, respectant-les i deixant que s’ocupin del seu propi ben estar.

En definitiva,ens cal trobar la nostra pròpia manera d’expressar la masculinitat, amb honor, orgull i sensibilitat. Reconeixent el valor i la bellesa de l’home que som.

 

CARATERÍSTIQUES COMUNES DELS HOMO SENSIBILUS

  • Com ja he mencionat, som sensibles, però també susceptibles al que els altres facin o deixin de fer i al que puguin pensar de nosaltres.
  • Normalment ens intimida la gent que té caràcter i més si és agressiva.
  • Tenim por d’equivocar-nos. Conscient o inconscientment, vivim amb una gran desvalorització personal, amb por al judici i a ser ridiculitzats.
  • Auto controlats. L’espontaneïtat no és la nostra millor virtut. Tenim el radar alerta, controlant el que fem i deixem de fer, el que diem o deixem de dir.
  • Ens costa relaxar-nos. Solem viure amb tensió, en una actitud més o menys conscient de defensa. Per això tendim a buscar activitats que ens serveixin per evadir-nos.
  • Molt de cap. La nostra activitat mental és intensa, buscant respostes, valorant i analitzant. Amb una gran necessitat i voluntat per aprendre.
  • Molt auto-exigents. Invertim un gran esforç en fer les coses “bé”. I tendim a maxacar-nos pels nostres errors i per la falta de confiança.
  • Frustració. És molt frustrant, després de tant d’esforç continuar vivim amb tantes dificultats o que les coses no surtin bé.
  • Sentiment d’inferioritat. Aquest és el sentiment que hi ha de fons i que alimenta tant la frustració, com la por i l’angoixa que d’alguna manera ens acompanya.

ALGUNES CARECARÍSTIQUES DIFERENIALS

Presento aquí dos grups amb les seves característiques particulars, però s’ha de tenir en compte que, com ja he dit, algunes es poden combinar diferent en alguns casos, i que per tant és una classificació relativa i orientativa.

 

Els que porten armadura Els que s’encenen
De petits van aprendre a no fer patir. De petit van aprendre a reclamar.
Racionals i continguts Intensos i emocionals
S’ajunten amb dones potents i amb caràcter que els desvaloritzen, els qüestionen i els recorden que no són suficients. Els costa tenir iniciativa i decidir. Son elles les que acostumen a manegar les coses com volen  

S’ajunten amb dones molt comprensives i submises amb les quals es desfoguen i descarreguen.

O bé amb dones intenses i reclamants com ells, amb les que habitualment salten xispes.

 

 

Es senten culpables i responsables del sofriment de la seva parella, es disculpen i es justifiquen.

 

Es senten víctimes i amb dret a reclamar i a queixar-se.

De vegades també culpables.

Son atents, comprensius i tous  

Combinen sensibilitat amb explosions d’ira i agressivitat

 

No senten ni expressen molta intensitat emocional Son passionals s’entreguen al sentir, al donar i al rebre
Son independents, absents i poc presents Son dependents “apegats” i reclamants
Son dialogants, escolten però no expressen amb claredat què és els que volen Diuen clar el que volen però els falta empatia cap a les necessitats de la parella
S’ajunten amb parelles que els “renyen” i recriminen com si fossin nens. I els hi reclamen més. Sempre falta… S’ajunten amb dones que els fan de mames i que els cuiden com a nens
Son introvertits, es guarden per a si els seus problemes i es mostren poc Descarreguen amb els de casa la tensió que han contingut i acumulat tan a dins com a fora

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *